OIMAKU de los apuntes de T. y de su letra. Sobre todo de su mala letra, y de cómo la gente se quedaba horrorizada al verme estudiar esas fotocopias llenas de símbolos que parecían código morse. La cosa se agravaba si encima estaba estudiando paleografía. Y, por cierto, el profesor de tan insigne asignatura era el único que no podía quejarse de la letra en los exámenes de T. Sin embargo, el tener que descifrar esa letra antes de poder estudiar hacía que se me quedasen las cosas antes, por repetir las mismas frases una y otra vez. ¡Ay, cuánto le debo a los apuntes de T.!
6 comentarios:
XDDDDD
Cabrona!
Com deia el Ruben, "esto parece arameo!!!"
XDDD
Arameo! Sabia que hi havia una comparació que m'agradava més que lo de morse, pero no la recordava! xD
Ja saps que tot és amb carinyo :P
Amb molt d'amor els ha dit a tothom que la teva cal·ligrafia és dolenta. A sobre que gràcies a tu va aprovar, que amb el teu esforç ella va aconseguir passar la carrera, va i et traeix d'aquesta manera... Quina gran amiga! XDDDDDD
Si, a vegades no entenc perquè la gent m'aguanta, en serio xD
Jo sé d'una que va quedar amb una companya de la universitat que treia molt bones notes per comparar els horaris i saber si coincidirien en alguna classe. El que va seucceïr, però, és que la noia en qüestió no tenia cap horari fet i es va copiar directament el de la meva companya, que va haver de deixar-li tots els apunts durant el curs.
O sigui, hi ha persones pitjors...
El que ella i jo coincidíssim a moltes classes era cosa d'interessos mutus, ho juro! >_<
Publicar un comentario